versió original
Bulgákov / Tothom hauria de tenir Morfina (també a la farmaciola)10 Mar 2015
Bulgákov / Tothom hauria de tenir Morfina (també a la farmaciola)
14#literatura

Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Mijaíl Bulgákov (†), l'editorial Nevsky Prospects regala -només avui, 10 de març- "Salmo y otros cuentos inéditos" en comprar via web "El maestro y Margarita"...

( No falla: em vaig comprar el recull de contes fa pocs mesos...)



Dotze anys li calgueren a Bulgákov per escriure "El maestro y Margarita", que no seria publicada fins al 1966, vint-i-sis anys després de la seva mort... I ni així, doncs aquesta edició tampoc es corresponia amb les instruccions i desitjos expressos de l'autor sobre la mateixa. De fet, no fou fins al 1990 en què una investigació de l'Institut Gorki de Moscú, amb l'ajut de la vídua de Bulgákov, acabà per concretar-ne el text definitiu.

Bulgákov (1891-1940) estudià medicina i va exercir uns quants anys en una aïllada consulta rural, una experiència que descriuria en el seu cicle de relats Apunts d'un jove metge (1926), alguns d'ells aplegats al volum que us volia comentar, l'excepcional Morfina...

Als relats d'aquest recull hi trobem a un jove Bulgákov tot just llicenciat un cop acabada la carrera de Medicina, sent destinat a un dispensari a l'interior de Rússia, ben lluny de qualsevol capital... Carregat d'estetoscopi, xeringues i il·lusions, acompanyarem Bulgákov en la seva descoberta, immersió a marxes forçades en la realitat de la professió, més enllà d'allò après a l'Acadèmia... i en unes condicions totalment adverses, tant materials i ambientals (un poble rus allunyat de la civilització que roman la major part de l'any colgat sota la neu) com "socials": la ignorància de la gent, les tradicions i costums, mètodes salvatges i absurdes creences... Per posar un exemple, els camperols s'apliquen els ungüents que se'ls recepta per sobre de la roba...

A voltes esgarrifa, tant la naturalitat i el realisme amb què Bulgákov ho descriu com els fets en si mateixos, experiències autèntiques, anècdotes i detalls mèdics que arriben a posar la pell de gallina... Que enriue-te'n tu de The Knick... Un metge jove i inexpert, sense estris ni mitjans, havent d'amputar la cama d'una jove ferida al camp; practicant una traqueotomia a un nen; o assistint a un part complicat i al seu desenllaç...

El conte més allunyat de l'eix temàtic i el més notable, que dóna títol al volum, mostra el procés d'addicció d'un metge rural, Poliakov, amic del narrador. I és que tots tenim un amic d'un amic que tal.

Un detall que em sobtà del llibre: la prosa de Bulgákov en aquests relats, "contemporània", fluïda, "moderna" més enllà de qualsevol consideració temporal, va acompanyada d'un to, paisatge físic i psicològic, ambient nebulós, -es diu que- com a conseqüència d'estar escrits gairebé en estat de vigília, doncs en aquella època el son de Bulgakov era constantment interromput per tal d'atendre els seus pacients urgentment a qualsevol hora. Així, Bulgakov arriba a observar-se (i narrar-nos) a si mateix d'enfora, explicant(se) allò que veu, i a si a mateix com a personatge.

(Que no aixequi la mà i calli la puta boca qui no ho entengui ni s'hagi sentit mai així)

En definitiva i sense dubte, una lectura molt recomanable per als estudiants de Medicina, i hiperrecomanada per a tots aquells que, en general, ens agrada la Bona Literatura.

Per alfred@sincomentarios.net


Avís legal
Top