versió original
Principi d'independència: en el fons l'important és la forma (trobar el com per assolir el què)04 Jun 2015
Principi d'independència: en el fons l'important és la forma (trobar el com per assolir el què)
32#assaig

Compte, no parlo del fons, sinó de la forma (formes i "maneres") que revelen tant o més -sinó retraten- més a aquells que les utilitzen (d'aquesta manera) que els propis posicionaments sobre el tema "en qüestió" (i mai millor dit).

O sia parlo del llenguatge...

X no signaria el Decret contra la Pobresa Energètica perquè també la va recolzar Y?
X estaria a favor de la pena de mort perquè Y està en contra?

Posicionar-se contra una persona o partit, esmena a la totalitat i a tot (el que digui Y) enlloc d'estrictament sobre allò en què t'has de posicionar?

És un ad hominem DEL COPÓ. Fal·làcia a lo gran per tant.

Disculpeu però em sembla un postureig i maniqueisme populista -ven estar contra Y? per tant sempre contra Y!- absolutament ridícul...


Els primers símptomes i paraules post-electorals d'Ada (que ja no estem en campanya, dona) em semblaven MOLT positius. Potser m'equivocava... Espero que no i s'arribi a unes Esquerres pel Sí, enlloc de a una Catalunya en Comú, poti-poti merament autodeterminista (sic, i apa tornem-hi al 2005, quin rupturisme i radicalitat democràtica, tu, vés no ens hagin venut una moto trucada) que l'únic que compartirà i tindrà en comú sigui ser catalanets (i ja, un catalanisme naïf i folklòric a lo ex-PSC; com si ho poguéssim ser plenament AIXÍ, així com estem des de fa tres segles, fent l'imbècil que en deia Sales... i no ho poguéssim ser millor, essent republicans catalans).

Les fílies personals, millor deixeu-les a casa, benvolguda Ada i BeC... Si tracteu la gent de curta i menor d'edat (política), tindreu tals votants... Ídem per qualsevol altre partit o candidatura. I aleshores proveu a dialogar amb qualsevol creient de tal partit o fan de qual persona... que potser haureu de sortir per potes virtuals, com em va passar simplement per recordar a qui parlava insistentment de "los que han gobernado Barcelona!" que a dins seu hi duien una gran part dels mateixos... o les mateixes que participaven activament al frau del Fòrum de les Cultures (i ara estaven en eixes mateixes llistes que tant aplaudeixen acríticament).


El que dic en aquest cas, serveix per qualsevol altre partit, tema o posicionament, i en tots els casos... Podria dir el mateix d'Unió, que probablement en pocs mesos desaparegui (i jo que me n'alegraré) per fer exactament el mateix (quan a formes i maneres)... Sona a excusa electoralista de mal pagador. O a neutralitat impostada, oportunista i falsa. Probablement per tenir un electorat divers respecte a un tema, cas semblant a ICV o UDC. Per no perdre-hi votants que pensin una cosa, ni deixar de guanyar els que pensin la contrària...

En podem dir fer un Podemos.

Articuleu doncs la millor manera de poder expressar la vostra diversitat interna, si tant demòcrates sou. Perquè sou o no sou demòcrates? (us pregunto ara jo, ja que fèieu mofa de la més que justificada xiulada a Ros fent el paripé a l'assamblea de l'ANC a Lleida, i les paraules de na Forcadell...).

No tinc res contra BeC -de fet tot el contrari- ni ningú, sinó simplement vull i m'agradaria, i així ho espero -pels seus propis fins, que comparteixo, poder assolir-los; disposar del requisit previ i condició necessària: ple autogovern i capacitat de decisió, i disposició del recursos propis per exercir-lo sense ingerències, traves ni jerarquies de dominació i submissió política- que estiguin a favor realment d'un nou país, estat social; perquè serà nou estat -català, lliure i sobirà- o no ho podrà ser de social. Aquesta és la confluència a cercar. El que pot permetre una veritable confluència d'esquerres a Catalunya; un cop deslliurats de la maleïda qüestió nacional.

(I si a algú li passa pel cap fer un altre ad hominem com aquest però més petitó, o sia dir-me i llençar-me personalment en cara el que (creu, sense conèixer-me, allò que) sóc o a qui recolzo, que em respongui què feia i on estava -políticament- fa 25 anys, perquè sé perfectament on i contra què, estava jo aleshores -i les hòsties que em van caure per això-... Que pràcticament tota la vida he estat i estic gairebé sempre contra els posicionaments de CiU sobre la majoria de temes... Però ja no contra tot allò que faci, digui o es posicioni CiU... ni ICV, ni BeC, ni ningú... Em moc per temes concrets, no per política, petita més que nova, de partit, evidentment partidista -per això no milito ni sóc believer de cap partit ni candidatura-... Perquè precisament qui actuï i es mogui per, amb i en aquests paràmetres, més que nova o vella política, farà política de merda, per molt que m'agradi allà on estigui o qui ho digui).


Reflexioneu, reflexionem... Tant o més sobre les formes i maneres que sobre el propi fons. I traieu les vostres pròpies conclusions. Sense tenir en compte el partit al que pertanyeu o amb el qual simpatitzeu, el que digui la o el líder de torn (que us caigui bé o us agradi "com parla" -de bé aquest noi o noia!-) o allò que més us agradi. I sense tenir en compte el que pugueu pensar sobre tal tema, o contra tal partit, com és el cas...

Com em deia ma mare: no siguis mai esclau de res ni de ningú... Tampoc esclau contra res ni ningú... Qüestionar-s'ho tot en definitiva, la postura d'un o una mateixa per començar, d'entrada i com a principi d'individualitat i independència, sense prejudicis, fílies ni fòbies; sense trampes ni línies vermelles, sense obviar cap factor, pros i contres, sense por a canviar de postura o parer. O amb la valentia i coratge d'estar disposats a fer-ho.

De zero, ras i curt.

Ho tenim tot per endavant, per decidir, per fer i per guanyar... Guanyem Catalunya doncs... pels ciutadans catalans i catalanes lliures i sobirans; parlin la llengua que parlin, vinguem d'on vinguem. Joder ja d'una puta vegada.



Catalunya en Comú?? Esquerres pel Sí!!

Quan ets menys tu i no et deixen ser-ho plenament, no et reconeixen ni et permeten decidir res; ni tant sols en el teu propi àmbit i territori disposar del comandament a distància, o d'allò que produeixes i generes... Et maltracten, insulten, recels mutus, enveges, odis... Escolta: marxem i cadascú amo del seu propi destí, amb les seues pròpies decisions, idiosincràsies... i recursos... Que aleshores podem ser solidaris i arribar a qualsevol acord; però ara, des d'aleshores i per sempre més: DE TU A TU.

Fem un change, win-win... Siguem república cat i governem-la plegats... Res ens separaria tant aleshores, com per no, aleshores sí, confluir... Menys diferències insalvables (si de fet estem d'acord en allò substancial, seran matisos en el com només). Més qüestions en comú (aleshores sí, en comú de veres).

Guanyem!... Doncs sí, només així hi guanyarem tots... Sobiranistes, els dos federalistes i els presumptament indiferents posturejant sobre neutralitat (no pot existir en una situació desigual, on no es parteix de zero, en igualtat de condicions les alternatives possibles, quan per defecte en domina hegemònicament una)... Però EP!... També els Unionistes, nous catalans i espanyolistes que sien ciutadans catalans. També han, hauran d'arrimar l'espatlla alhora de fer un nou país, i gestionar-ne el post-reset. Les noves institucions, lleis, autoregulació, i destinacions dels recursos, ara sí, totalment propis. I tots.

(I solidaris tant com puguem, vulguem i doncs decidim; no allò que ens imposin sistemàticament; atès cada anys sense excepció rebem la meitat -9%, perquè creieu que tenim retallades? Quina n'és la causa primera i principal?- del que en generem i obligatòriament aportem -18%... ANUALMENT-)

Que ens retrobem a un país independent. I que la veritable (ara difusa, confusa, patidifusa i distanciada) esquerra catalana ( diversa i majoritària al país) el governi, i tingui un paper preeminent i decisiu en l'elaboració de les estructures del nou Estat, noves eines, organismes i institucions, determinació de la Constitució, judicial, legislatiu... En el propi procés constituent en definitiva.

Ha sonat naïf, però té més intenció, rera-fons i bona pinta del que sembla.

De fet és el desitjable i el què espero acabi passant.

La unitat de les esquerres catalanes només serà possible a una República catalana.

Fem-la doncs, oi?



Per alfred@sincomentarios.net


Avís legal
Top