Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.
Joan Fuster
Dennis Hopper borratxo, drogat i carregat de dinamita, què pot sortir malament?18 Jun 2015
Dennis Hopper borratxo, drogat i carregat de dinamita, què pot sortir malament?
40#assaig #cine
Deia Cioran que si cregués en Déu, caminaria despullat pels carrers, tant li fotria tot... Dennis Hopper demostrà que per això no era necessària la fe, sinó potser precisament tot el contrari... Fou una època convulsa en que Hopper era detingut cada 2x3 per passejar nu pels carrers de Los Angeles, en que feia orgies amb fins a 50 dones, organitzava maratons sexuals i consumia diàriament quantitats ingents de drogues i alcohol que acabarien amb qualsevol: dos litres de rom, 28 cerveses i 3 grams de cocaïna, que s'injectava barrejada amb heroïna, speedballs en les seves bacanals. El seu temperament el portava a contínues baralles amb tothom; així a Hollywood era conegut com "L'Amenaça" perquè li encantava desafiar a mort, i a la mort... De fet va intentar muntar-se en l'ala d'un avió en moviment i sempre duia amb ell un ganivet i una pistola...
En certa ocasió (via @dangerousminds), amb motiu de la presentació del seu film de culte, Out of the Blue, muntà una performance, happening -o majarada- a una universitat americana fent explotar 17 barres de dinamita... amb ell al mig!, assegut a "La cadira de la mort"... Va sortir enmig d'un núvol de pols i fum, indemne però extremadament trasbalsat.... i amb una sordera que li durà unes quantes setmanes... "Estàvem buscant a en Hopper o peces seves que podríem endur-nos a casa com a record?, escrigué el corresponsal del News Rice... Coses de la ciència: si es col·loca la dinamita apuntant cap a l'exterior, l'explosió crea un buit al mig i la persona que realitza el truc, si tot va segons el previst, en surt il·lesa. O sia que ho podeu comprovar vosaltres mateixos a casa o distreure els convidats amb aquest truc.
Al loro: L'home fa el senyal de la creu és l'escriptor Terry Southern (us recomano el seu recull de contes pseudoperiodístics "A la rica marihuana y otros sabores"), i el que amenaça de fer esclatar la càmera és el cineasta alemany Wim Wenders.
Out of the blue (anomena i desa per descarregar, i aquí us deixo els subtítols sincronitzats en castellà), film de culte de Dennis Hopper, basat en un guió de Leonard Yakir i Brenda Nielson, i protagonitzat per l'excel·lent Linda Manz, Sharon Farrell, Don Gordon (ah goita, Perry Mason també) i el propi realitzador, és el retrobament amb qui ja ens va enlluernar el 1969 amb Easy rider, un retrobament dur i bell en el qual el pas per l'LSD suposà un canvi en la forma de drogar-se.
Parafrasejant a Lenin, l'heroïna és la fase superior de la desesperança, o per què i com evadir-se a móns encara més petits, que cantaven Manta Ray, i a Out of the blues se'ns parla d'una família en què el pare roman cinc anys a la presó per arremetre amb el seu enorme camió contra un autobús escolar a conseqüència de seva permanent borratxera, la mare és una bellíssima ionki, i la filla de quinze anys, una tarambana fan d'Elvis Presley i Sid Vicious, recordant en certa mesura al Jean Pierre Leaud d'Els quatre-cents cops; per tant la ràbia, el desarrelament i la ira només troben la seva solució en la dinamita...