24 Jun 2015
Ho va aconseguir!... Sense deixar rastre o senyal, cap indici; d'on va ser, quan va estar, com ho va fer... i el perquè! va desaparèixer... Res en el seu comportament, recordant els dies anteriors ens va poder revelar alguna cosa; cap nota, de comiat o donant explicacions... Cap fet fora de l'habitual, moviment estrany, despesa anormal o sortida extra de diners al seu compte corrent... Tot en perfecte i personal desordre com sempre a la seva llar... No va deixar fills ni parella que el busquessin, que el ploressin, deutes de pagar, llums encesos, quelcom pendent, alguna cosa per cobrar; i la seva família no era d'aquí, una postal, whatsupp de tant en tant potser.





Tampoc es va preocupar especialment per deixar res, ni fora ni al seu lloc: El llit desfet, dos iogurts caducats, les escombraries per baixar, vuit llibres encetats amb el punt a mitges... Hom diria que està a punt d'arribar, sinó fos perquè ha desaparegut... i ha desaparegut prou bé: sense morir, patir ni plorar; sense comiats, deutors ni creditors; sense memòria, records ni oblits.

Res a dir a qui no hagi escoltat, ni gaire més per fer encara.

Perfecte !, fins i tot en el més mínim però important detall: Ningú no el va trobar a faltar.