versió original
Mishima, o el plaer de morir26 Nov 2015
Mishima, o el plaer de morir
52#literatura #cinema

Avui tot just fa 45 anys Yukio Mishima es va suïcidar obrint-se el ventre i essent decapitat (a mitges, o potser a quarts, doncs al seu company li tremolà el pols i va haver d'etzibar-li uns quants cops de més amb l'espasa) mitjançant el tradicional rictus del seppuku.



Kimitake Hiraoka (平岡公威 Hiraoka Kimitake), més conegut pel pseudònim de Yukio Mishima (三島由紀夫 Mishima Yukio), (Tòquio, 14 de gener de 1925 - Tòquio, 25 de novembre de 1970) fou un escriptor i dramaturg japonès, i un dels nostres «maleïts» favorits; per la seva fascinació per la mort i el conflicte personal, la seva vida excessiva i la seua mort, la seua suposada proximitat al feixisme, la seua homosexualitat, amagada durant anys, el dolorós procés d'acceptació del qual descriu a Confessions d'una màscara.

De tota la seua extensa bibliografia em quedo amb l'obra de teatre "La senyora de Sade" i, especialment, amb El pavelló d'or. Per la seua característica, gairebé lírica, exuberant i descarnada prosa, a la vegada que farcida d'el·lipsis i silencis, formosa com poques; així com per la seua temàtica, elaborats i torturats personatges, que em van arribar íntimament com un lent striptease en que hom s'hi va veient reflectit, despullat de mica en mica, la pell esquinçada a tirallongues, o l'esmorzar nu -que en deia Burroughs- a la punta de la puta forquilla.

M'apassiona així mateix, la dissociació constant que expressa entre paraula i acció, o el que ell anomenava "l'harmonia de la ploma i l'espasa".

Una bona introducció a l'enrevessat món d'en Mishima és visionar: Mishima: A Life in Four Chapters, pel·lícula a reivindicar, ignorada al seu moment i prohibida al propi Japó pel rebuig de la societat nipona a la doctrina ideològica de Mishima, a diferència del que succeeix amb la seua obra estrictament literària.

Paul Schrader conjumina a la perfecció les indestriables vida i obra de Mishima a través de quatre capítols (Bellesa, Art, Acció, Harmonia de la ploma i l’espasa), evocant fragments de les seves obres de ficció (El pavelló d’or, La casa de Kyoto i Cavalls desbocats) i que Schrader lliga amb etapes cabdals de la vida de l'escriptor: la seva infantesa, adolescència, consagració literària i la seva participació en el món del cinema com actor i director, per a determinar que en tots aquells moments, a la seva vida i als seus drames, hi trobem el Yukio Mishima que sembla pertànyer a uns altres temps, obsessionat per la bellesa i per la figura del Samurai; el Mishima que viu com un soldat devot a ultrança de la figura de l’Emperador, i l’home que finalment acaba sacrificant-se, apel·lant al ritual tradicional que havia acabat amb la vida de molts dels protagonistes de les seves obres, fins i tot de personatges que ell mateix havia representat al cinema.

Direcció: Paul Schrader
Guió: Paul Schrader, Leonard Schrader
País: Estats Unitsm, Japó
Idioma: Japonès, Anglès
Gènere: Biografia, Drama
Metratge: 121 min
Intèrprets: Ken Ogata, Masayuki Shionoya, Hiroshi Mikami

En versió original i subtitulada en castellà (m'ho he currat, vamos)

Carregant el reproductor...


Deixo també un reportatge realitzat amb motiu del 15è aniversari de la seua mort, emès per Informe Semanal quan Televisión Española (i la resta de televisions espanyoles) no eren nauseabunda gasòfia immunda. Força interessant, doncs compta amb la participació de l'eminent psiquiatra, culte com pocs, Juan Antonio Vallejo-Nágera, autor d'una de les obres més interessants (i descatalogada) al voltant de la figura, obra i personatge de l'escriptor japonès: "Mishima o el placer de morir". Una visió profunda i personal d'un símbol del nostre turmentat temps, com resa el subtítol.

(Per sort aquest volum no el vaig deixar; no així amb una altra excel·lent obra igualment introbable del mateix autor: Locos egregios, que espero qui correspongui em retorni d'una puta vegada)


Carregant el reproductor...



Carregant el reproductor...


Per acabar, les principals obres de Mishima (al cap i a la fi l'important), i un excel·lent article de Gusman Urrero: Vida de Yukio Mishima. La fatalidad de lo sublime.

Sóc la nafra i el ganivet
la víctima i el botxí
Charles Baudelaire


Per alfred@sincomentarios.net


Avís legal
Top