versió original
Molt bé, molt bé, estupendu14 Apr 2016
Molt bé, molt bé, estupendu
59#assaig #teatre #drama

Cuando pierdes todos te ven simpático
Fernando Alonso


Quan ens van espoliar aquella lliga amb aquests mateixos (i no em refereixo a la UEFA) amb un gol palmàriament legal, recordo ni tant sols els jugadors al camp van protestar. Ni ningú. Com si fos una vergonya GUANYAR, així o d'alguna manera concreta, a saber... Però com Xavi ja l'havia donat per perduda quedant 4 partits, com havíem de guanyar-la, pelamordedéu.

I molt bé, molt bé, estupendu tothom aplaudint a l'ATM, això sí que ho tenim. Tot i que NO ho mereixia per una senzilla raó: era gol. Legal. I et donava una lliga.

Ara ens la tornen a fotre i almenys han protestat. Però matisant i deixant meridianament clar que no hem jugat bé, que si tal ha fet, que si qual ha deixat de fer, que si patatim que si patatam, és que hem aixafat merda, som uns merdes, calem foc a la casa, cremem-ho tot, a prendre pel cul i mereixem tots els gols anul·lats, penals no xiulats i tot allò que no ens passi, benvinguda sia la injustícia, el millor estimulant, que aquí hem vingut a patir. Perquè mereixem tot el què ens passi, perquè ens ho mereixem tot, perquè NO ho mereixem...

Meréixer??

Carregant el reproductor...



Un plantejament i execució prou correcta, però sense ambició: només calia fer el de sempre, i TOTS -del primer a l'últim- han tornat a fer per tercer cop el que mai; se'n va en orris i fa vessar rius de tinta, sopars convertits en esmorzar i llàgrimes perquè un lateral de poques llums fa una assistència excelsa, des del corner i AL CENTRE, a 24 metres, al davanter contrari, agafant descol·locat als teus dos centrals. Ni un benjamí. De pàrvuls de futbol: rebutja sempre cap enfora, MAI al mig. Als vuit anys mon pare, míster com pocs, ja m'ho deia. Als nou i tres clatellots ja em va quedar clar. A aquests professionals que entrenen cada dia durant ANYS cobrant el que no sumaries amb els dits en ta puta vida sembla que no. Escolta, si vosaltres la cagueu així a la feina, i quatre cops seguits, demà segur teniu la carta d'acomiadament esperant-vos a la taula. Com espero (des de fa tres anys) que li passi a l'altre lateral, el millor extrem esquerra dels rivals. No havíem fitxat a un tal Vidal?

Però clar només tens a Douglas a la banqueta, i no es tracta d'un xiclet empegat a sota.


Doncs sant tornem-hi: ens l'han fotuda altre cop. Perquè una cosa és buscar excuses que t'autoexculpin i deixin en bon lloc -com d'altres constantment- quan les coses no van bé, i una altra ser gilipolles i parar l'altra galta sistemàticament. Sentir-se sempre culpables del que no ha anat bé... i ser la puta hòstia en vinagre quan surten bé.

Que aquesta és una altra.

Perquè quan al Barça li surten bé les coses, és perquè ho han hagut de fer la re-hòstia de bé.

Ja m'enteneu.

Curiós, dels àrbitres sempre diem nom i cognom. Per a que t'enrecordis de tots dos una estona, suposo.



Som els reis a posteriori del jo ja ho deia, ai las!, del fatalisme a priori, que acaba pesant al cervell de les cames, o si penses com camines t'entrebancaràs, arribaràs tard i malament. Aquesta és la veritable raó, a la primera de canvi els hi tremola, ens tremolen les cames del cervell, ja no és divertit, esperem el pitjor i no ens solem defraudar quan ens posem pessimistes amb nosaltres mateixos.

Pero he sopat la mar de bé. I dormiré encara millor. La mar de sol... mos queda la lliga.

Carregant el reproductor...


PD: Aquest còmic que encara conservo va ser enretirat dels quioscos, guillotinat i destruït... en el moment en que es va perdre la lliga que anunciava, guanyada per anticipat (i perduda com sempre).

Que n'aprenguin. O a veure si n'aprenem d'una vegada tots plegats.



Per alfred@sincomentarios.net


Avís legal
Top