El que és pitjor és que et preguntes com trobaràs prou forces l'endemà per continuar fent allò que feies la vigília i de fa ja tant de temps, on trobaràs la força per a aquelles gestions imbècils, aquells mil projectes que no porten enlloc, aquelles temptatives per sortir de l'aclaparadora necessitat, temptatives que sempre avorten, i totes per acabar convencent-se una vegada més que el destí és inexorable, que cal tornar a caure a baix de tot de la muralla, cada nit, sota l'angúnia de l'endemà, sempre més precari, més sòrdid
