Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem «cinisme» no és sinó l?antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al «cínic» no és el «virtuós», ni tan sols el «purità»: és el «fariseu».
Joan Fuster
Diario de un hombre decepcionado09 Jan 2019
Diario de un hombre decepcionado
77#crítica
Volia ser un gran naturalista, però acabà essent entomòleg especialista en polls. WNP Barbellion (pseudònim) inicià l'extraordinari i singular Diario de un hombre decepcionado als 13 anys com un llibre d'anotacions d'història natural, que anirà convertint-se (i en som espectadors) en un commovedor examen introspectiu, sincer i despietat de si mateix, d'observació (deformació professional i pròpia naturalesa), vivisecció i disecció (literal i en tots els sentits) lúcida, quirúrgica, enginyosa i crítica de si, de l'ésser i éssers del món que l'envolta (de la mateixa forma que la -seua puta- vida llueix per a ell a la penombra d'una cova de muricecs), i una crònica de la seua profonda decepció, infortuni, fatalitat; i malaltia, amb "un cos encadenat a mi com un pes mort", l'esclerosi (que li fou amagada per la família i descobrí casualment mesos abans de la seua mort). Fins erigir-se -el diari- en la seua raó de ser. De continuar sent-hi, malgrat tot. I doncs, morí als 30 anys als pocs mesos de la seua publicació.
Una excepcionalment bella i descarnada, farcida d'ironia i humor, duresa i tendresa, una exquisida i terrible meravella. "Si som cucs, almenys siguem cucs sincers".