El sentit de l'humor, és important, molt important, importantíssim per determinar les afinitats electives: en si i per tot allò que implica, significa i comporta. Compartir referents i referències, rerefons i gustos, llenguatge i metallenguatges, sobreentesos i registres, complicitat en definitiva. Ni que sia en el crim o a l'hora de riure's de tot plegat.

I amb Kaurismaki m'hi trobo bé, ben a gust, comprès, explicat i entès; l'entenc... més enllà d'allò superficial i més endins de la pell.



El seu no és un humor fàcil ni ho pretén ser; explicar-se i haver de justificar-lo constantment. Ningú riu, gairebé ningú plora ni mostra cap mena de sentiments d'una forma superficial; sinó estrictament amb fets i paraules. En aquest sentit em recorda a Buster Keaton i/o Hal Hartley.

Els seus personatges, recurrents a totes les seues pel·lícules -en papers diferents-, desgraciats com pocs, revesteixen malgrat això d'una dignitat personal i humana exquisida; desarrapats, són mísers però mai miserables; desorientats, confusos com ningú com tothom, posseeixen una classe -a més de social-, autenticitat i categoria digna d'admiració. I exemplar... I què dir dels actors en sí, com per exemple el malaurat i genial Matti Pellonpää...



Per si fos poc, Kaurismaki fou el primer a reivindicar -amb fets- la figura i el personatge de Jean Pierre Leaud, recuperant-lo pel món del cinema -si és que s'havia perdut algun cop-. Els seus papers, per exemple a Contraté un asesino a sueldo o La vida de Boheme (veure online), dues de les seues millors pel·licules -juntament amb Un hombre sin pasado, Nubes pasajeras, La chica de la fábrica de cerillas i Sombras en el paraiso (veure online)- són francament excepcionals... Aquí a un cameo genial amb Joe Strummer (The Clash) -i el propi Kaurismaki al principi de l'escena-, interpretant Burning lights. Això sí que és música diegètica en directe!



La peli... Contraté un asesino a sueldo



I ja posats, La vida de boheme, puta obra mestra...