Recordo una entrevista en la qual Joan Massagué explicava el càncer, des del punt de vista de la malaltia... De la mateixa forma en què ho fa David Cronenberg... Parlava doncs de l'increïble repte i dificultat que suposa la metàstasi per a les cèl·lules tumorals. Les milers que no arriben, i l'exitosa supervivent...



Una pistola sota el coixí, deia, alleujava l'ansietat de Roorda... Potser el propi fet de ser conscients de l'arbitrarietat dels fets, perpetrant calladament contra un; d'aquesta fixació i dependència vers l'atzar; de l'estupidesa i sense sentit de preocupar-se'n i preocupar-nos de tot plegat, i de cada cosa concreta, possibilitat en concret, o bé indeterminada que pot succeir... és el que veritablement pot asserenar-nos. L'acceptació.

I el ser amos del nostre destí. Això sempre.