La reflexió filosòfica i literària i la trajectòria política i personal de Sade són indestriables. Revolució col·lectiva vs. individual. Per això al sanatori psiquiàtric de Charenton escollí dirigir i representar amb els interns la vida i mort d'en Marat. Peter Weiss escriví una obra de teatre, influenciat per Artaud ("El teatre i el seu doble" i en Bretch, i en feu una pel·lícula: "La persecució i assassinat de Jean-Paul Marat representada pel grup teatral de la casa de salut mental de Charenton sota la direcció del Marqués de Sade". Resumint: Marat/Sade (1967).




Teatre dins el teatre, representació dins una representació, també la vida, "filosofia" i obra de Sade és d'allò més interessant, com unes nines russes. Llibertí com a conseqüència de ser llibertari. Amoral, més que com a "filosofia natural" -Sade odiava la naturalesa- en oposició a aquella per evidenciar la seua falsedat i arbitrarietat. Com una ètica malaltissa i perversa per fer patent que cap revolució col·lectiva és possible sense una de personal, individual, alliberadora de la moral, aquella "debilitat del cervell" que en deia Nietzsche. En oposició i superació de la dicotomia massa-individu, condemnada al fracàs... Res diu de l'aroma d'una rosa l'opinió en determinat sentit, el parer positiu de la majoria de la gent... Norma i anomalia no són pas qüestions democràtiques. I com no, de la religió: el seu breu i furibund "Diàleg entre un sacerdot i un moribund" constitueix un dels texts més commovedors, divertits, lúcids i de referència de l'ateisme.

¡Pues el concepto de la nada, mi querido amigo! Es a idea nunca me ha atemorizado; la encuentro consoladora y simple. Todas las demás respuestas son obra del orgullo, mientras que la mía es el producto de la razón. En todo caso, la nada no es ni espantosa ni absoluta. ¿Acaso no es el interminable proceso natural de generación y regeneración evidente a mis ojos? Nada perece, nada en este mundo es destruido. Hoy hombre, mañana gusano, el día siguiente mosca. ¿Qué es esto sino vida eterna? ¿Y por qué crees que debo ser recompensado por virtudes que no poseo por mérito propio y castigado por actos criminales sobre los que no tengo control ? ¿Cómo puedes conciliar la bondad de tu supuesto Dios con este principio? ¿Puede Él haberme creado tan solo para disfrutar castigándome... y castigarme por elegir equivocadamen te al tiempo que me niega la libertad de elegir bien?

O dit d'altra manera, com reclamava al seu opuscle: "Francesos, un esforç més si voleu ser republicans!"... Empresonat per la República, com ja ho fou al seu moment sota la monarquia, el sospitós habitual de Sade fou carn de presidi i sanatori al llarg de la seua vida. Tant 'lògica' com paradoxal fou la seua oposició a ultrança de la pena de mort en qualsevol règim, en algú que sembrava de cadàvers i crims els seus texts... O aquell Sade desprovist per manament judicial de paper i qualsevol estri per escriure les seues insensates i indecents obres, empescant-se-les per reflectir i difondre el seu pensament. El que llençava des de les finestres del calabós pamflets on informava al poble que allà es torturava als presos incitant a la revolució.

Perquè, n'hi ha hagut veritablement cap de rellevant des del punt de vista individual i global, fruit, a causa, independentment o malgrat, d'una de col·lectiva?

Perpetuum mobile, la revolució serà permanent, o no serà. I comença i lamentablement sovint acaba en un mateix.