Sorpresa descobrir que han publicat uns inèdits d'un dels teus autors favorits. I ben grata ha estat llegir-los i xalar enormement. No sol ser el cas amb textos recuperats i fons d'armari, sovint esborranys, primeres versions, inacabats o destries que no tenen la qualitat desitjada i resulten decebedors.

Doncs tot el contrari: brillants. Magnífics. Collonuts. En aquest meravellós aplec de relats curts, Hambre hi ha dels -o potser i junts- millors d'en John Fante, destil·lat i en essència. A voltes durs i irònics, sempre emocionants i divertits. Fins a la riallada i la pell de vellut -és extraordinari on arriba i com aplega i provoca tantes i diferents, contràries i contradictòries sensacions alhora-. Eixes disbaratades i absurdes, tant tragicòmiques, com iròniques i espaterrants històries del petit fatxenda, el mordaç jove i l'adult impostat de n'Arturo Bandini, el seu alter ego. I quin ego.

A voltes et trenques la caixa i penses, no li fot vergonya escriure això?, i un mateix per riure's amb les bestiades que explica i les bestieses que els passen pel cap. Amb aquesta lucidesa i sensibilitat, sinceritat i humor. Chapeau.

(Amb una joia afegida: l'epatant pròleg no publicat de Pregunta-ho a la pols, l'obra més coneguda de la seua tetralogia)

Imperdible per a qui li agradi Fante. La literatura. Ideal per començar a fer-ho, perquè en gaudireu molt i en voldreu més. Més Bandini i més Fante.

Article de 2022 / Per #alfrediniesta