versió original | versió express | delicatessen | fotolog | twitter | vine | storify | youtube | mail

sincomentarios.net/express

mírame que no me ves
La primera mitja hora ke coneixes i veus a algú ja decideixes -no volgudament- si aquella persona et cau bé o no, si és maca, políticament incorrecta, tímida, estimable, odiosa, extrovertida, malpensada, confiable, reservada... i moltes vegades seguim pensant inconscientment el mateix que en aquell primer moment, no sabent del cert perquè, o si més no amb certs recels que no ens expliquem, tot i que els fets posteriors vagin en un altre sentit... potser és allò que anomenem prejudicis -positius i negatius, en tot cas sempre equivocats o desencertats-, potser primera impressió, no ho sé exactament... però passa sovint, sense adonar-no-se´n...

En part és bo... ens quedem amb les coses positives i n´elaborem una opinió més sòlida a posteriori.. en part negatiu perquè no és de justícia classificar ni encasellar en un primer moment, i menys definitivament, a ningu ni a res. A més acostumem a veure a les persones d´una certa manera que n´exlou d´altres...

Segurament té a veure amb l´empatia, la intuïció, els gustos, etc... prefereixo pensar això que en l´anterior. En qualsevol cas és bo suposo, modelar aquesta imatge o impressió en funció de tot el posterior, doncs sinó no observaríem l´altre en la seva mesura, és a dir, la nostra: no hi ha judicis universals que valguin; cada qual és -socialment parlant, ecs!- com cadascun dels altres el veu. Però, i encara que tots els altres pensin el mateix, el criteri d'una de sola que en pensi diferent continua sent igual de vàlid... es pot estimar un assassí com odiar a un sant... visquem en un món criminal o virtuós...

B.S.O: I´ll be your mirror ~ The Velvet Underground
04 Oct 2003 por Alfred


Avís legal versió express (+18)

Creative Commons License

Top