versió original | versió express | delicatessen | fotolog | twitter | vine | storify | youtube | mail

sincomentarios.net/express

Decidir-ho tot... demana poder fer tot allò que decidim: ser Estat
Sense eines i recursos, més petit és el marge, varietat, extensió i profunditat de les polítiques aplicables i aplicades, condicionat per la manca d'eines polítiques i jurídiques necessàries, la limitada capacitat de decisió i operativa per dur-les a terme, així com dels recursos propis que aquestes requereixen.

Podem fer les consultes que vulguem -federalistes i indiferents en general, i @herrerajoan en particular-, però tenint totes les competències i els recursos propis per exercir-les plenament. Perquè, quin sentit té aleshores decidir-ho TOT i sobre TOT? Primer hauràs de PODER decidir-ho tot, PODER FER tot allò que decidim; no només opinar estèrilment, doncs sense aplicació práctica ni finançament per fer-ho, la teua incidència i capacitat per fer polítiques específiques amb incidència sobre la realitat és ben escassa.

Amb recursos, capacitat de decisió i eines es poden fer veritables polítiques d'esquerres. Complicat sense. Amb crisi, dèficit, espoli, deute, i un Estat en contra...

El color del govern i la correlació de forces és modificable (per això hi ha eleccions); però el grau d'autogovern condiciona l'exercici de mateix, tant el signe com el resultat pràctic. Es tracta doncs de canviar les condicions prèvies i estructurals per realment poder fer efectives polítiques d'esquerres. Més amples i importants. Parlem de calers, però també de com i què fem amb ells; de normes, capacitat legislativa, de progressivitat impositiva, determinats tributs directes, ajuts socials, subsidis d'atur, pensions... com també drets socials, pobresa energètica, poder legislar sobre avortament, eutanàsia, prostitució, horaris comercials, medi ambient, infraestructures (realment) productives i generadores d'ocupació, sistema educatiu, sanitat universal, control de ports i aeroports (llavors sí, com a hub internacional), tenir representació, veu i vot (propi) als organismes internacionals... el que sia, sota el nostre propi criteri. Ser Estat. Governar-nos amb els nostres recursos i decisions, el criteri de TOTS, independentistes o no.

( I aquí vull esmentar la necessitat de fer explícit i partícep a tothom d'aquest procés constituent. Per a que tingui lloc. Per a que hi compti amb tothom en la seua elaboració, constitució -amb majúscules i minúscules- i govern.)

La independència és requisit, condició necessària; però no suficient: com ens governem a nosaltres mateixos ja serà mèrit. I responsabilitat. Tota, ja no valdran excuses. No com ara que està diluïda i limitada, pot resulta excusable amb motiu, o excusada sense (com molts cops ha succeït).


A Cat es parla i s'ESTÀ fent política d'un temps ençà. A tots nivells. Alta política, d'Estat, de país, amb majúscules i minúscules, municipal, parlamentària i extraparlamentària, de base, de pacte, de coalició, desobediència, reivindicació, confrontant legalitat i legitimitat, desitjos legítims i tossuda realitat, de canvi i ruptura, protesta i mobilització social permanent... on els protagonistes principals som tu i jo. Individus (més que massa), ara sí: amb rellevància, significació i importància col·lectiva.

En diuen empoderament. Farien bé de fixar-s'hi els actors polítics i la societat espanyola, més que restar estupefactes davant "l'espectacle" que estem donant... Perquè arribarà el seu procés. No posin traves al nostre; això sí que no els hi perdonaríem mai.

Evidentment confio (tant com es pot sense esdevenir ingenu) molt més en el sistema polític català (millorable com qualsevol altre, d'entrada disposant de les estructures pròpies de qualsevol Estat) que en l'espanyol, o en una cohabitació entre ambdós. Encaix, en deien, que no ha sigut mai acceptable, sinó totalment inacceptable; que no és acceptat, vol ser-ho, pretén fer-ho ni tampoc podria, com per preferir-ho a una República Catalana. Creada des de zero, sense herències antidemocràtiques, castes, ni vicis adquirits.

Federalisme... Per què?? Des de la independència el què convingui. D'igual a igual. No volem això per nosaltres mateixos?, i tantes coses ho impedeixen...

Ho vec hi visc com un triomf de l'individualisme, en el bon sentit. Global. Massiu, de reivindicació. Autoafirmació a la vegada. Sense negar l'altre. No s'imposa a ningú ser catalans o deixar de ser espanyols, sinó que ens deixin ser catalans. I CIUTADANS de la República Catalana si així ho vol la majoria; si aquesta és la voluntat d'autoorganitzar-se i forma de concretar-se a si mateixa políticament, més enllà del sentiment nacional de cadascú.

No és una qüestió nacionalista o identitària. Sinó de ciutadania, autosuficiència i eficiència; Qui encara no hagi entès això, no entendrà res de tot plegat.

I ara pertanyem al constructo anomenat Espanya imposadament. Per la força de les armes. Ho van signar amb lletres d'or a una Constitució redactada sota la supervisió (sinó al dictat) dels poders fàctics i militars espanyols. I ens impedeixen deixar de ser-ho, decidir com volem organitzar-nos, sota l'amenaça de la força feta llei imposada per la mateixa. Venuda i disfressada per carnestoltes com a democràcia. Com si la Constitució espanyola fos prèvia i superior a aquesta, i només amb ella i en ella pogués donar-se.

Espanyols, i ciutadans d'un Estat fallit, ineficient, inoperant i discriminatori, precisament amb els que més aportem. Cadascú la nacionalitat que vulgui i sentiments que senti. Però amb tots els recursos i la capacitat operativa i decisió plena sobre ells... Qui es negaria pas a això, que ni imposa, ni resta, ni treu, suma, respecta la identitat de cadascú i resulta més eficient, autosuficient, just, democràtic i SOCIAL?

Jo no.

No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos. Antoni Rovira i Virgili.

Els catalans portem 300 anys fent l'imbècil. No hem de deixar de ser catalans, hem de deixar de fer l'imbècil. Joan Sales


17 Dec 2014 por Alfred


Avís legal versió express (+18)

Creative Commons License

Top