Todo lo que tengo en común con el incontrolado y el loco, el depravado y el malvado, todas las mutilaciones que he practicado y mi absoluta indiferencia hacia ellas, ahora lo he sobrepasado. Con todo, todavía me aferro a una sencilla y triste verdad: nadie está a salvo, nadie se ha redimido. Sin embargo, yo soy inocente. Debe asegurarse que cada modelo de conducta humana tiene cierta validez. ¿Es el mal algo que uno es? ¿O es algo que uno hace? Mi dolor es constante e intenso y no espero que haya un mundo mejor para nadie.
Bret Easton Ellis
One step beyond / Un pas endavant, per al passat
One Step Beyond va un pas més enllà de la més coneguda Outer Limits, La dimensió desconeguda, i abans que aquestes... I vés per on, fa pocs anys els programes de la sèrie van passar a ser de domini públic; doncs la companyia va descuidar-se de renovar els drets d'autor...
Les seves històries estan basades en fets reals (dels quals se'n feren també documentals); tractats amb un aire entre misteriós i humorístic però convidant sempre a la reflexió desenfadada, sense prendre's massa seriosament a ella mateixa... la sèrie va alimentar el creixent interès per allò paranormal d'una manera diferent: en lloc de crear històries de ficció amb tocs sobrenaturals i donar-hi voltes i voltes, el programa cercava històries "reals" d'allò sobrenatural, incloent-hi fantasmes, desaparicions, monstres..., per recrear-les a cada episodi. No hi ha solucions concloents ni conclusions definitives, de forma que l'espectador mai se sentia estafat, 'magufo' o tractat d'estúpid.
Només quedava gaudir, gratar-se el cap i seguir preguntant-se... i si fos real?
Com si quelcom altre ho fos, veritablement, i no només allò que TU creguis. Que t'ho creguis ja és cosa teua. No afecta a la realitat, allà on siga.