Volia ser un gran naturalista, però acabà esdevenint entomòleg especialista en polls. W.N.P. Barbellion (pseudònim de Bruce Frederick Cummings) inicià l'extraordinari i singular Diario de un hombre decepcionado als 13 anys com un llibre d'anotacions d'història natural, que anirà convertint-se -i en som espectadors- en un commovedor examen introspectiu, sincer i despietat de si mateix;d'observació, vivisecció i dissecció (literal i en tots els sentits)... Lúcida i quirúrgica, enginyosa i crítica de si, del ser i els éssers del món que l'envolta, de la mateixa forma que la seva vida lluïa per a ell a la penombra d'una cova de muricecs.

I alhora una crònica de la seva profunda decepció, infortuni, fatalitat... I malaltia, amb "un cos encadenat a mi com un pes mort", l'esclerosi, que li fou amagada per la família i descobrí casualment mesos abans de la seua mort, fins erigir-se -el diari- en la seua raó de ser... De continuar sent-hi, malgrat tot... Morint als 30 anys als pocs mesos de la seua publicació.

Una excepcionalment bella i descarnada, farcida d'ironia i humor, duresa i tendresa, exquisida i terrible meravella... "Si som cucs, almenys siguem cucs sincers".