Avui tornen a Catalunya The Brian Jonestown Massacre, però aquesta vegada no hi podrem ser-hi, nxts.

Així que almenys hem llegit In the Jingle, Jangle, Jungle... Memorias de la jungla psicodélica. Siguiendo el ritmo de #TheBrianJonestownMassacre, publicat per Colectivo Bruxista (magnífica edició, enquadernació i il·lustració d'Estudio Oscuro ), en què en Joel Gion, pandereta -i quelcom més- de la banda narra les memòries d'aquells anys salvatges; obra que transcendeix el gènere dels diguem-ne "llibres sobre músics i bandes" per donar forma a una veritable crònica picaresca, un trip al·lucinant... que serveix d'homenatge a tots aquells caparruts artistes, als marges i encaparrats a fer les coses a sa manera… i que aconsegueixen gaudir pel camí, ni que sia l'equivocat per a la resta dels mortals o de suposat èxit.

Com si n'hi hagués de més assenyat que disfrutar del què estàs fent, amb certes dosis de desbarrament, tot el criteri i la integritat, independentment del resultat.



Tot plegat coincideix amb la reedició ampliada de Dig! -ara XX-, on s'expliquen les històries paral·leles i entrellaçades de The Brian Jonestown Massacre i The Dandy Warhols... I també maneres oposades d’entendre la música i la vida, que desemboquen en una relació d’amor/odi llegendària.




Aprofito per penjar una traducció pròpia al català d'una de les seues cançons. Magnífica lletra d'Anton Newcombe

Vad Hände Med Dem?
Què els va passar?

Res està bé, res no és bo
Res no és, com hauria de ser
Alguna cosa va malament de fa temps
Quelcom es va trencar per dins en tot allò que dèiem

Espero l'hivern arribi aviat
i cobreixi sencera aquesta puta ciutat

Dins la boira,
entumit, tot apagat.
Dins la boira,
entumit, tot apagat.

La neu cobrirà tot plegat,
cada error que hem comés

Pots parlar tot el que vulguis,
si fet i fet ningú no escolta
T'imagines alguna cosa davant teu
Allargues la mà, intentes arribar-hi

Les vostres mentides estan tan plenes d'esquerdes
Que el sol hi llueix a través d'elles
Deixa que la llum impacti al teu cervell
i ho arrossegui tot avall

Article de 2025 / Per #alfrediniesta