La frase: "Els llocs més calents de l'infern estan reservats per a aquells que en temps de crisi moral conserven la seva neutralitat" no apareix a La Divina Comèdia i per tant, podem afirmar que no és tracta d'una cita de Dante.

En tant aquesta sentència fou pronunciada, paraules textuals, per John Fitzgerald Kennedy en alguns dels seus discursos -el primer, el 1956, i després almenys vint-i-cinc vegades durant la seva carrera política i presidencial-, caldria atribuir-ne a aquest l'autoria (o la viralitat)?

Doncs caldria determinar si fou el primer en enunciar-la així... I també si en atribuir-les a Dante, doncs això ens podria donar alguna pista... de la possibilitat que a qui hagués citat John F. fos a algú altre, qui a més de pronunciar-la abans, també hauria comés l'errada en l'atribució i la imprecisió del seu contingut respecte al text original.

I aleshores seria a aquest algú, a qui caldria atribuir la cita... Presumptament

La genealogia de l'errada, del contagi i viralització de la incorrecta atribució sense dubte es deu a que la frase és ben trobada; malgrat no trobar-se al text que les va inspirar o s'atribueix.... i a que qui així ho va afirmar, que aquelles paraules eren de Dante, era popular i influent...

El principi d'autoritat du a vegades aquestes coses, a repetir una errada -i donar-la per bona- perquè qui la comet en gaudeix, per la seua fama o reputació... Pel cas, una moral i espiritual (Dante) i una altra de política (Kennedy)... Suposo la viralitat i capacitat de propagació de Fake News no estava aleshores a les mans i en boca de qualsevol... Però a la mentida hi ha voluntat i intenció; és conscient i interessada, a diferència de a l'errada

El propi John Fitzgerald quan pronunciava la frase solia acompanyar-la amb un, "com va dir Dante"... A la vegada Bob Kennedy va reforçar l'equívoc el 1964, quan va afirmar que "la cita favorita del president Kennedy era realment de Dante"... Com si son germà hagués citat un fragment literal, extret de La Divina Comèdia...

Es podria dir que Bob estava restant-li l'autoria; doncs realment es tracta d'una interpretació lliure i en paraules, presumptament de son germà; d'una versió sui generis, inspirada en un passatge similar del tercer cant de l'Infern de La Divina Comèdia, però bastant diferent al text original... En parlem després.

Altres escriptors, personalitats, ja havien parlat amb anterioritat en termes semblants, expressant una idea similar en el mateix sentit que féu John F., tant a propòsit dels 'neutrals' com associant-los a l'infern, a la seva ubicació en aquest indret, la temperatura del mateix...

Segons Quote Investigator, rastrejant cronològicament l'expressió, trobem sermons de mitjans del XIIX que ja condemnaven al lloc més calent de l'infern als incrèduls... Altres, del XIX -la família creix-, tant hipòcrites com incrèduls... Si sumen de posteriors, "aquells que rebutgen la gràcia oferta"... I també "els que van morir sense reconciliar-se d'excomunió"... O "Al cor mateix de l'infern" -que digué el 1918 el president de l'Associació Americana de Salut Pública-, aniran els "traïdors als seus amics"...

Com veiem, les ganes d'enviar a l'infern han estat una constant al llarg de la història... Només n'ha variat el lloc assignat on es despatxen, les condicions ambientals i una mica el qui...

Theodore Roosevelt va escriure el 1915 a "Amèrica i la guerra mundial" que Dante havia "reservat un lloc especial d'infàmia" per als àngels neutrals...

El 1917, un diari de Wilmington, Carolina del Nord, informava d'un discurs d'un orador religiós anomenat W. M. Vines en què col·locava aquells que són neutrals en la lluita eterna entre el bé i el mal "en el lloc més baix de l'infern"...

[ Segurament hom va associar aquest lloc, el més profund, com també el més ardent... allunyant-se encara més del text original al que remet ]

I el 1944, l'escriptor espiritual Henry Powell Spring va publicar un llibre d'aforismes meditatius i cites, "Què és veritat", que incloïa una declaració atribuïda a Dante que, justa la fusta, coincideix amb les paraules de John F....

Podria ser que Kennedy hagués tret d'aquest tant la cita com l'atribució? M'hi jugaria un pèsol llàgrima a que sí....

Qui sap... Caldria revisar les seues lectures, comprovar si en la seua biblioteca hi constava aquest volum, si hi és a la seua llibreta d'anotacions, on hi desava frases per als seus discursos, tot i que tampoc serviria de prova... No em sembla pas una hipòtesi forassenyada...

Concloem doncs que (enrevessada i) 'simplement' es tracta de l'evolució d'una interpretació esbiaixada de l'obra de Dante, relativa als neutrals (per desqualificar-los) i doncs, millor considerar-la apòcrifa.

Ara bé, en tant qui va viralitzar la canviant metacita apòcrifa i pseudodantesca -'fixant-la' i convertint-la en aforisme- fou John F. Kennedy, doncs li donarem el mèrit, almenys de la confusió.

Quedem així.





I quines són les diferències respecte al text original?

Com dèiem la cita no reflecteix amb precisió la ubicació exacta ni les condicions amb què es troben els éssers neutrals en l'elaborada escatologia de Dante...

Els més semblant a aquests són els "ignavi", els "sense vida", ànimes mortes, petites i displicents que no van trobar cap gust ni van mostrar interès per res, indecises per covardia, indiferents vers les coses i els altres i que només, van viure per a si... Sense pena ni glòria... Sense prendre mai partit... Més que observar com bufa el vent...

"Aquests desgraciats, que mai vius foren" del tercer cant de La Divina Comèdia, quan Dante i el seu guia Virgili troben un nombrós grup d'ànimes mortes a l'avantsala -que no a dins- de l'infern, a la riba del riu Aqueront, on el barquer Caront du les ànimes dels condemnats fins a l'infern pròpiament dit...

Sota un cel sense estrelles, llum ni temps, on ressonen sospirs, queixes i profunds gemecs en nombroses llengües, horribles blasfèmies, paraules de dolor, accents d'ira, veus agudes i ronques, soroll de mans ... Perseguint cegament una ensenya que mai no resta quieta en un sol lloc...

Aquest míser estat serven
de tots aquells les ànimes petites
que sense infàmia i sense honor visqueren.
Amb l'estol menyspreable són mesclades
dels àngels que rebels a Déu no foren
ni a ell fidels, curant sols d'ells mateixos.
A fora els tragué el Cel per no enlletgir-se,
i ni el pregon Infern els volgué rebre,
car d'ells els condemnats haurien glòria.
...
Esperança de mort aquests no tenen;
i és tan trista la llur obscura vida,
que de tota altra sort són envejosos
...
El món no vol que cap memòria en resti:
justícia i compassió ensems els rebutgen.
Ja més no hem de parlar-ne: guaita i passa!
...
I jo, tot esguardant, viu una ensenya
que, voleiant, corria tan furiosa
que no semblava pas volê aturar-se.
I anava al seu darrera tal corrua
de gent, que jo jamai cregut hauria
que hagués la mort pogut desfer-ne tanta.
Després d'haver a alguns mirat amb compte,
l'ombra d'aquell no vaig trigâ a conèixer
que el gran refús per covardia dava.
A l'acte comprenguí (i això cert era)
que aquella era la secta dels abjectes,
ni agradables a Déu ni als seus contraris.
Aquests desgraciats, que mai vius foren,
anaven nus, i eren picats sens treva
per les mosques i vespes que els omplien.

Elles la faç de sang tota els regaven,
que, a llurs peus amb les llàgrimes unint-se,
per fastigosos verms era xuclada.

Rebutjats per cel i infern, no són dignes de tenir un espai i doncs, la cita s'allunya de l'original: no estan a l'infern ni al lloc més profund d'aquest, sinó precisament enlloc...

En el limbo!, sento una veu cridant darrera meu, a la sala d'espera de l'hospital -una sincronicitat d'aquelles-, mentre faig algunes anotacions per aquest article... Compte, no és el llimb (primer cercle de l'infern) on estan aquestes ànimes, com tampoc era l'infern, sinó una espera infinita i sense sala... Com qui espera eternament i enlloc a un Goddot (o en el seu cas: una mort que no arribarà mai doncs n'han estat exclosos)

Són doncs rebutjats tant per Déu com Satanàs en tant que 'éssers' insignificants... I mai millor dit, doncs els càstigs dantescs (literal) s'avenen ad hoc a la natura dels pecats... Per exemple: els vidents són castigats duent el cap enrere per haver comés el pecat d'haver volgut anticipar el futur...

De la mateixa forma i doncs, aquells que no es van significar mai quan calia... Seran insignificants per sempre més... Els que no varen triar, seran destriats... Els que van ignorar les coses i els altres, seran ignorats... Els indiferents, vagarejaran davant la indiferència de tothom per tota l'eternitat... Els que van viure malbaratant llurs vides, no tindran mort sinó una eterna sens-vida,... El seu lloc, serà un no-lloc... El seu sentit, el sense-sentit, mancats de qualsevol mena de significat... Com amb els càstigs i condemnes, allò literal passa a ser figurat i viceversa, el metafòric esdevé literal.


Per acabar: quant a l'escalfor...


De fet Satanàs a la part més baixa de l'Infern, que estava al centre de la Terra, però aquesta ubicació tampoc no feia calor. En lloc d'això, Satanàs va quedar atrapat amb gel al voltant de la cintura.

Article de 2020 / Per #alfrediniesta