La marxa tenia com a finalitat denunciar el trasllat de l’Escola Municipal de Belles Arts (EMBA) a una nova ubicació i el conseqüent abandonament de l’edifici del Roser, que es convertirà en un Parador Nacional.
També van voler denunciar la situació de l’art a la ciutat i la més que probable transformació de l’actual escola en un centre enfocat al disseny en deteriorament de les arts tradicionals.
17/07/2008 Performance / Enterrament simbòlic de l’art amb l’Associació Abraxas.
La cultura i l`art en una comunitat, són l`oxigen.
A Lleida ens estem ofegant. Un dia més estem de dol.
L’ideal col·lectiu es modela pels mandats del consum sense límits, el gen de la ignorància, l`egoisme i un exacerbat interès per l`acumulació econòmica.
Mandats que assumim i impregnen la vida social i afectiva,
amagant l’absència de projecció de futur i l’autodestrucció .
Les corrents i forces vitals reben el mateix tracte que aquest edifici d’històries centenàries:
Se’ls deixa morir i agonitzar poc a poc,
Fins a eliminar-les.
La creació i els estudiants d’art de Lleida restem abandonats a un oblit de la gestió, als títols grans de contingut buit.
Se li canvia el nom a L’EMBA ,
s’eliminen els cicles formatius d’arts tradicionals i es construeix en un forat amb bandera universitària.
Les injustícies es multipliquen, la critica es condemna i socialment s’ accepta.
La llibertat d’opinió és perseguida i la d’expressió criminalitzada.
La nostra realitat contemporània està simplificada, alleugerada i malalta.
Destrossada per esperances equivocades i desitjos trencats.
Quin futur espera als artistes d’aquesta ciutat?
Quines alternatives professionals s’han creat?
Quants espais de formació i intercanvi de qualitat s’han finançat?
Quines alternatives de creixement i de promoció fora de la ciutat existeixen?
Aquesta mort,
ressuscita lluites
I aquesta realitat
obre ferides que pertorben.
Mantindrem l’ espai simbòlic de reflexió amb un minut de silenci.
Benvinguts a tots/es
Ens hem reunit aquí, per donar l’últim adéu a un símbol.
Després d’anys d`agonia i esquerdes, els lleidatans hem perdut una part del nostre patrimoni i un úter d’art.
La historia del 2008 es pot redactar com l’any de l’assassinat de la nostra font de creació.
La llavor creativa de la ciutat fugeix com a exiliada de guerra.
Sentim la sang de les seves esquerdes i el retrocés a cada pas.
Només un país que viu invident en una modernitat lligada al capitalisme avançat es capaç de tractar com a simples desfets la creació i la educació cultural pròpia d`una comunItaT.
Els nens/es, persones, la gent gran que estudien art, i els sectors més vulnerables de la societat no són d`interès general, perden la seva visibilitAt i s`aparquen a on menys destorben.
Els sentiments de revolta i fúria que aquesta cituació desperta,
Els acompanyarem en aquest escenari social,
durant aquest enterrament simbòlic.
Caminarem al llarg del carrer major.
Farem una parada a la plaça sant Joan i continuarem fins al carrer cavallers nº 15.
Al Roser llegirem un text, deixarem flors i espelmes.
Us animem a l’acció i us acompanyem en el sentiment.
ABRAXAS
← Atrás