“ LA CRISI… DEL JO ”
Accèssit XXVI Premi de Pintura Cercle de Belles Arts de Lleida 2010
Resum de l’anàlisi de l`obra:
ESTIL: surrealista
TÈCNICA: mixta
MATERIALS: acrílics, olis, permanents, pastels, sintètics
DIMENSIONS: 1,50 x 1,50
SUPORT: tel.la sobre bastidor de fusta
TEMA: L`actualualitat. Injustícia econòmica i humana
ANÀLISI FORMAL DE LA COMPOSICIÓ:
En els moviments de la matèria grisa, es crea la meta d’una pintura. En la pell s’ impremta elements de pasionalitat al analitzar el “Jo”, que fan emergir les línees d’un drama plàstic, encaminat a una veritable catàstrofe.
L’emoció davant la creació dóna la mesura que accelera l’anàlisi, legitima l’arbitrari, crea dinamisme. La voluntat de treure de dins cap a fora elements irracionals i intuïtius es materialitza.
L`obra està banyada en el blanc, vista de lluny intenta transmetre, el buit en la distorsió de l`acumulació i la senzilles del color.
Però si ens apropem a l`obra, anirem descobrint poc a poc, petits submóns com el que hi ha rere el reflex del mirall de qualsevol persona.
Això que hi ha darrera de la primera aparença del que observem, és el que sustenta el tema.
El reflex retorna aquesta crisi en la que vivim, no només econòmica i del sistema capitalista, és personal, de valors, de subjectivitat individual, deshumanització i de pèrdua de l`autenticitat, en un mon on tot és superficial, on la meta és el poder sense escrúpuls i el consum.
La recerca del que hi ha a l`interior de cada persona esdevé tot un repte perquè no es va més enllà del plaer buit i immediat. Ens ha portat a la ceguera i a l`autodestrucció.
Es troben tot tipus de figures, formes vegetals, arquitectòniques i geomètriques, que parteixen de les línies compositives predominants, representant els horrors que pot viure la persona, el patiment.
El recorregut visual és totalment anàrquic, el tamany de les figures cada vegada és més petit; l’observador haurà d’ apropar-se a l`obra per mirar-la, descobrir-la i endinsar-se en el seu entramat .
ESTIL I INFLUÈNCIES
Es pot observar la influència clara dels estils dadaista i surrealista, que interpretaven l’art com a expressió, investigació artística de l’autor i com a mitjà per comunicar i qüestionar l`ésser humà i la societat en la que vivien.
Tant en la forma de les Figures; distorsionades, diseccionades, foradades. . . com en la intencionada barreja de imatges reals i imaginàries.
L’objectiu és crear un impacte en l`espectador; positiu o negatiu, que l`introdueixi en el seu interés, al punt de sumergir-se en la representació o que li resulti desagradable i difícil de digerir visualment parlant.
Caótico, detallista y gris como el mundo que nos envuelve mirando el vaso medio vacio. Hace falta verlo con mas detalle para poder observar que critica exactamente cada pincelada de la obra, pero mi impressión és el dramatismo que vivimos actualmente y mas ahora.
La verdad que el titulo no tiene nada que ver con lo que yo he sentido. Doblando la vista me he imaginado un montón de cosas: una orgía convocada por bellos y bellas duendes, un castillo de sabios construido en una montaña, … en fin el arte y la vista, en muchos momentos, se representa libremente. Suerte guapa. Alicia
I LOVE! la obra, el tema, el título, el CAOS … + I LOVE los comentarios: la visión masculina y acertada de Adría unida a la maravillosa visión femenina transformadora de Alicia.